fons

[Fon]

A fool; an idiot.

...

A fool; an idiot.


a.
A fool; an idiot.


Fon

Fon , n. [Of Scand. origin; cf. Icel. f'beni silly, f'bena to act silly, Sw. f'86ne fool. Cf. Fond, a.] A fool; an idiot. [Obs.] Chaucer.

A fool; an idiot.

...

Usage Examples
Misspelled Form

fons, dfons, rfons, tfons, gfons, vfons, cfons, dons, rons, tons, gons, vons, cons, fdons, frons, ftons, fgons, fvons, fcons, fions, f9ons, f0ons, fpons, flons, fins, f9ns, f0ns, fpns, flns, foins, fo9ns, fo0ns, fopns, folns, fobns, fohns, fojns, fomns, fo ns, fobs, fohs, fojs, foms, fo s, fonbs, fonhs, fonjs, fonms, fon s, fonas, fonws, fones, fonds, fonxs, fonzs, fona, fonw, fone, fond, fonx, fonz, fonsa, fonsw, fonse, fonsd, fonsx, fonsz.

Comments


Browse Dictionary